El petó Isabel-Clara Simó
El petó és immens, és un arbre frondós enmmig d’un desert i és un animal ferotge caminant cap al riu enmig del silenci esporuguit de la selva, i és un tro carregat d’electricitat i d’ozó, i és un salt des de dalt de tot del trampolí, allí on passeja la seva mirada altiva el socorrista més guapo amb la pell més daurada i el paquet més marcat, i és un glop d’una substància fosca que crema i fa esclatar estrelles a dins del cap, i és el vertigen del misteri còsmic quan mires el cel i saps que ets petit però ets tu qui mires l’univers i no ell que et mira a tu. És un petó carnós, nutrient com una mamella plena, un petó fecund com la terra vermella de la vora del Xúquer, moll com unes cuixes de dona travessada de desig, potent com un buldòzer que aplana la matèria amb el seu embalum pesat.
1 comentario
Montse -